Teoria del color

El color en sí no existeix, no és una característica del objecte, sinó una apreciació subjectiva nostra. Podem definir-ho com una sensació que es produeix en resposta a l’estimulació de l’ull i als seus mecanismes nerviosos, per l’energia lluminosa de certes longituda d’ona (ones visibles entre els 400 i 700 nanòmetres).

Quan percibim un objecte d’un color determinat, és que la superfície d’aquest reflexa una part del espectre de llum blanca que rep i absorveix les demés. La llum blanca està formada per tres colors bàsics: vermell, vers i blau. En el cas del vermell, per exemple, aquest absorveix el verd i el blau i reflexa la resta de la lum que és interpretada per la retina com a color vermell.

El color és un element bàsic a l’hora  d’elaborar un missatge visual. El color també crea experiències i transmetre sensacions, arribant als nostres sentits.

El color està present en tots els aspectes de la identitat empresarial de la marca.

El cercel cromàtic: l’ull humà pot distingir uns 10.000 colors. Tres dimensions físiques: saturació, brillantor i tonalitat.

El negre és la barreja de tots els colors. En el cercle cromàtic podem distingir:

– Colors primaris: vermell, blau i groc. Segons en quin àmbit, podem trobar tres jocs de colors primaris:

  • Per artistes i dissenyadors: vermell, groc i blau. D’aquests colors es poden obtenir tots els altres.
  • Primaris adjectius: vermell, verd i bla. Els primaris de la llum. En ciència i imatges de monitors.
  • Primaris sustractius: magenta, groc i cyan. Per impresores.

– Colors secundaris: verd, violeta i taronja

– Colors terciaris: barreges entre primaris i secundaris

La tonalitat: el matís del color. Barreja de un color amb blanc i negre. Distingim:

– Tons càlids: aquells que associem amb la llum solar

– Tons freds: aquells que associem amb la llum de l’aigua

La brillantor: intensitat o nivell d’energia. És la lluminositat d’un color.

La saturació: relacionada amb la puresa cromàtica o falta de disolució amb el blanc. Quan més saturat està un color, més pur és i menys barreja de gris té. Els colors més saturats transmeten tensió, i els menys, sensacions tranquil·les i suaus.

LLUM I PIGMENT

Quan manegem colors, no utilitzem la llum, sinó pigments. El pigment és la síntesi sustractiva, la qual apliquem sobre les superfícies per sustreure la llum blanca per part de la composició espectral. (SÍNTESI SUSTRACTIVA). Tots els objectes (menys els transparents) poseeixen unes molècules anomenades pigments, que tenen la facultat d’absorvir determinades ones de l’espectre i reflectir altres.

INTERACCIONS DEL COLOR: ARMONIA I CONTRAST

Cap color pot ser evaluat al marge del seu entorn. Un mateix to pot semblar diferent quan es col·loca sobre diferents fons. Existeixen dues formes bàsiques compositives del color:

  • Armonia: coordinar els diferents valors que el color adquireix en una composició. En totes les armonies cromàtiques trobem tres colors: un dominant, un tònic, i un de mediació. La barreja de colors consisteix en trobar relacions entre els tons, permetent combinar amb armonia i equilibri tots els colors d’un disseny.
  • Contrast: quan en una composició, els colors, no tenen res el comú: contrast de to, contrast de clar/fosc, contrast de saturació, contrast de quantitat, contrast simultani, contrast entre complementaris, contrast entre tons càlids/freds.

050e7269842ad12a64244e8bf70a3b1e

ESCALES I GAMMES

  • Escales cromàtiques: els valors de la tonalitat s’obtenen barrejant els colors purs amb el blanc o negre.
  • Escales acromàtiques: escala de grisos.

Gamma: escales formades per graduació d’un color cap a blanc o negre. Trobem escales monocromes (intervé un sol color + blanc/negre) i escales cromàtiques.

IMPORTÀNCIA I SIGNIFICAT DEL COLOR

El color és un element expressiu.

Color denotatiu: és utilitzat com a representació de la figura realista o natural. Distingim el color icònic (color identificador, ex: vegetació-verd), saturat (imatge cromàtica exagerada: il·lustració, televisió, cartells…) o fantasiós (manipulació del color).

Color connotatiu: factor psicològic, simbòlic, estètic. Subjectiu.

EL SIGNIFICAT DELS COLORS > el llenguatge dels colors

0a32f0b47176dffe711451b132a7f0bc

d69b93f8fa40c9333ce097c86a2d5cd3

 

6be20509c9db324c729669d228e0cbae

Deja un comentario