1. TIPOLOGIA DE LA IMATGE
> Classificació segons S. Vilafañe i N. Minguez: existeixen sis variables
1. Nivell de realitat: grau d’iconicitat > escala > grau de similitud entre la imatge i el seu referent.
2. Simplicitat estructural: aspectes formals de la imatge > anàlisi.
3. Materialitat de la imatge:
- Mental: no manipulables. Dins del nostre propi cervell. (Al·lucinacions, somnis…)
- Natural: no manipulables. Són les imatges de percepció ordinària que veiem realment.
- Creades: manipulables. Diferents suports. (Obres d’art: quadre, dibuix, )
- Registrades: manipulables. Es requereix tecnologia. S’obtenen a través d’un registre d’informació. (Fotografies, pel·lícules…)
4. Definició estructural:
- No construides: imatge natural, pura.
- Construides: imatges de segon grau, creades per diversos instruments:
- Cristalitzades: imatges construides que es manifesten fixes en un suport:
- Registre mecànic depenen d’un aparell tècnic
- Manuals. creades manualment. No es poden repetir iguals
- No cristalitzades: no estan fixades es un suport. Tenen un lloc i temps present. Desapareixen quan s’acaba la posada en escena:
- Representatives: obres de teatre. No admet desaparició de les figures.
- Espectaculars: les imatges desapareixen. Circ
- Cristalitzades: imatges construides que es manifesten fixes en un suport:
5. Comprensió del sentit:
- Dennotat: el que és. El que veiem. Objectivament
- Connotat: el que significa, el que ens transmet i no veiem. Subjectivament
6. Generalització de la imatge
2. L’ANALOGIA I LA REPRESENTACIÓ
Analogia: permet establir una relació entre el que veiem i el concepte que nosaltres tenim de l’objecte. Aquesta compta amb un doble aspecte:
- Espai: duplicació de certs aspectes de la realitat visual.
- Mapa: la representació de la realitat passa per una sèrie d’esquemes mentals de selecció.
Dos grans sistemes històrics de representació:
- Abstracte o conceptual
- Mimètic o d’imitació
La major part de l’art occidental ha estat mimètic > plasmació de la realitat. Capacitat per enganyar l’ull humà.
S. IX: aparició de la fotografia:
- Canvi radical de les formes
- L’analogia busca la trampa, apareix el terme «trampantojo».
Tres tipus de modelació visual de la realitat:
- Representació
- Síbol
- Signe
3. DEL SIGNE ICÒNIC A L’EMPREMTA
- Per a la comprensió d’una imatge és necessari el llenguatge per donar-li un significat
- Jacques Aumont diu que no hi ha imatge purament icònica, per compendre’s falta el llenguatge verbal
- La idea de la imatge i la percepció està condicionada pel llenguatge
- Nombrosos especialistes han pensat la imatge seguint criteris purament lingüístics (semiòtics) sota la categoria de SIGNE ICÒNIC (ikon: imatge en grec)
- La semiòtica és la ciència que estudia els signes i els sistemes de comunicació
- Els psicòlegs analitzen la imatge com un estímul perceptiu
- Els psicòlegs analitzen la image com un estímul perceptiu
- El codi és el camp associatiu, les connexions entre els diferents elements
- Greimas diu que la forma podria ser considerada com aquella que es manifesta i la imatge com la unitat de manifestació autosuficient
- La denotació estaria limitada al sistema significatiu ERC
- Roland Barthes diu que la imatge té una significació semàntica que ell identifica amb la connotació
Diferències entre signes lingüístics i les imatges concebudes com a petjades:
Signe lingüístic és discret, abstracte, universal, arbitrari, codificat i neutre.
4. TIPUS DE REPRESENTACIÓ SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL SUPORT
Les representacions visuals canvien en de funció quan es modifica el context o quan són interpretades pes persones diferents.
Tipus de suport:
- Bidimensional: fotografies, quadres, dibuixos…
- Tridimensionals: escultures, monuments, maquetes…
Recontextualització: element de la realitat convertit en un sistema de representació ja que modifiquem el lloc i la seva funcionalitat (IMATGES D?EXEMPLES)
Grau d’iconicitat: quan més esquematitzades són les imatges, menys realisme ofereixen.
Funció de la imatge segons el seu context: finalitat. Exemples: dompra/venda, informació, entreteniment, representacions místiques, propagandístiques, decoratives…
> Tipus de representacions visuals segons la finalitat del missatge:
INFORMATIVA EPISTÈMICA: Mostrar la realitat de la manera més creïble possible. (Fotografies d’un viatge, anuncis comercials, notícies de premsa…).
INFORMATIVA SIMBÒLICA: Transmetre una informació però de caràcter abstracte (conceptes no tangibles). (Sentiments, senyals de trànsit, instruccions…).
INFORMATIVA DIDÀCTICA: Per tal que el receptor adquireixi algun coneixement.
COMERCIAL: Vendre un producte o servei. Dos tipus: segons el tipus de producte i la seva ubicació. (Revistes o pel·lícules, Product Placement o publicitat en el punt de venda).
ARTÍSTICA: Crear un coneixement crític que provoqui alguna reacció a l’espectador.
Teoria de la Imatge 