La composició visual

Factors principals de l’organització formal en una lectura bidimensional o projectiva de la composició.

Pes i força visual

Tot el que no sigui un vuit uniforme serà percebut com un joc entre tensions dirigides i forces.

El pes visual és una qualitat de l’objecte que difícilment es pot medir, ja que són molts factors els que influeixen i alteren aquesta quantificació. En el pes visual influeixen, entre d’altres, els segënts factors:

• Tamany: més tamany, més pes.
• Color: els colors càlids pesen més que els freds.
• Ubicació: les figures no centrades o que no coincideixen amb algun dels eixos principals (horitzontal, vertical, diagonal), pesen més que les que sí que coincideixen.
• A major profunditat o llunyania, més pes.
• Quan més a dalt, més pes que a baix.
• A la dreta més pes que l’esquerra.
• Tons: els tons clars sobre fons fosc pesen més que els foscos sobre fons clars.
• Si hi ha el mateix fons, té més pes aquella figura que més contrasta.
• Una zona negra ha de ser major que una alatra blanca per contrapesar-la
• Forma: una forma irregular pesa més.
• El caràcter compacte de la forma respecta al seu centre, és més pesat que la dispersió d’aquesta.
• La orientació vertical és més pesada que la oblícua i aquesta és més pesada que la horitzontal.
• Pel tema representat, en funció dels desitjos i pors dels espectadors, com per exemple una cara, pesa molt més.
• Per la seva complexitat formal o per la pròpia miniatura, pot exercir fascinació, augmentant el pes.
• El coneixament previ a la densitat o resistència dels materials. (El plom pesa més que el vidre).

Elements que componen una força visual: punt d’aplicació, intensitat i direcció.

Factors que intervenen en la direcció:

• Atracció del pes dels elements veïns: entre els objectes pròxims, podem localitzar el vector resultant de la interrelació en funció del pes.
• Atracció dels eixos dels esquelets estructurals de les formes, els quals solen decidir la direcció del vector i generar repulsió o atracció entre objectes.
• Línies visuals o direcció de mirada.
• Influència dels quatre eixos fundamentals de la representació.

La semeblança > factor principal del ritme. Crea vincles. Recurso: simetria. S’utilitza tant per nivelar com per aguditzar.La semblança també és responsable de la polisemia del llenguatge visual (metàfores visuals). Creació de metàfores abstractes.

Equilibri i proporció

Esquemes d’equilibri principals:

• Centrals: un sol accent fort (retrat tradicional).
• Binaris: dos figures o grups, típic de les composicions simètriques.
• Jeràrquics: constitueix accents que van des del més fort al més dèbil.
• Atonals: moltes unitats iguals, creant textures.

Dos típus d’equilibri:

• Estàtic: simetria, facil de trobar en els esquemes centrals, binaris i atonals.
• Dinàmic: forces desiguals. Esquemes jeràrquics.

La proporció: estableix una relació aritmètica entre les diferents parts del tot. Armonia de la forma. Proporció àuria: és la més aarmoniosa de les proporcions (= multiplicar la lungitud més llarga x 0,618). Hi ha nombrosos logotips que estan creats amb proporcions àuries.

L’espai pictòric: Més altura d’un objecte, més pes (ja que va en contra de les forces de la gravetat).

Direccionalitat d’esquerra a dreta (influència de la cultura occidental). La publicitat juga amb aquest factor, ja que pretén crear resistència i cridar l’atenció de l’espectador, situant moltes direccions de dreta a esquerra (sentit contrari a la lectura) per atrapar a la mirada del lector.