1. EL PROCÉS PERCEPTIU
Què és la percepció?
Procés per mitjà del qual adquirim coneixement gràcies a la captació d’informació del nostre entorn a través dels sistemes sensorials.
LA PERCEPCIÓ VISUAL és la facultat de reconèixer i discriminar els estímuls visuals, interpretant-los i associant-los amb experiències anteriors. La percepció visual no és només la facultat de veure de manera correcta. La interpretació dels estímuls visuals es produeix al cervell, no als ulls. La impressió sensorial es produeix a la retina, però el reconeixement de la forma es produeix al cervell.
Sistemes:
- Òptic
- Químic
- Nerviós
Límits:
- Superior
- Inferior
Fases:
- Estímul
- Transmissió
- Projecció
- Elaboració
Procés perceptiu
Propietats (IMATGES: refracció, reflexes, difusió)
Transmissió
Refracció
Reflexió
Dispersió
Absorció
Llum i materials:
L’ull:
2. EL TEMPS I L’ESPAI EN LA PERCEPCIÓ
La visió és un sentit espacial que es veu afectat per una sèrie de factors temporals:
- La lluminositat
- La percepció no és un procés instantani
- L’ull es mou constantment
Tipus de mirada:
- Sacàdic
- Seguiment
- Compensació
- Deriva
La persistència retiniana: prolongar l’activitat dels sensors després de ser desativats. veiem A i després B. Entre un pla i un altre hi ha continuïtat per tant A se superposa a la imatge B.
Persistència retiniana
Espai: Relacionat amb la posició del cos
Geometria de Euclides
- Vertical
- Horitzontal
- Profunditat
La percepció
Indicadors de profunditat que determinen la percepció de la profunditat:
- Gradient de textura
- Perspectiva
- Variacions d’il·luminació
- Criteris locals
- Moviment
3. LA TEORIA DE GESTALT
Teoria desenvolupada al llarg dels anys 20: Ehrenfels, Werhemer, Köhler i Koffka > Defensen la idea de que la perspectiva visual és resultat d’una ordenació:
- D’unes dades sensorials
- A partir d’una sèrie de categories
Aquest procés és conegut pel nom de «treball perceptiu», el conformen tres elements:
- Objecte real
- Estímul visual
- Experiència perceptiva: té lloc al cervell > possibles errors en el procés
Si no podem veure la toalitat de l’objecte intervenen dos tipus de forces:
- Cohesió: són aquelles que tenen tendència a mantenir units els elements
- Segregació: forces de separació a partir de les quals podem distingir la figura i el fons
El treball perceptiu se sustenta en una sèrie de lleis:
- Llei de la bona forma (pregnància): el cervell intenta organitzar els elements percebuts de la millor forma possible de la manera més simple i definida possible.
- Llei de la proximitat: agrupem aquells elements que són propers entre sí.
- Llei de la semblança: agrupem aquells elements semblants (per mida, color, forma…)
- Llei de la simetria: els elements simètrics tendeixen a ser percebuts com una sola forma. Les imatges simètriques seràn més ben percebudes.
- Llei del contrast: un element es distingeix de la resta per la seva singularitat (forma, color, mida…).
- Llei de la direcció comú: els objectes, patrons, formes… que tenen una direcció i velocitat comú, tendeixen a agrupar-se.
- Llei de la continuïtat: la ment continua un patró, encara que aquest desapareixi.
- Llei del tancament: la percepció tendeix a tancar i completar les formes inacabades.
Hem d’entendre el procés perceptiu com un procés organitzatiu i constructiu.
La percepció depèn molt de la memòria, d’aquesta, en trobem tres tipus:
- Memòria icònica transitòria
- A curt plaç
- A llarg plaç
4. L’OBJECTE, LA MIRADA I LA PULSIÓ ESCÒPICA
Activacó dels estímuls perceptius > Atenció:
- Central
- Perifèrica
Factors que intervenen en l’estímul visual:
- Tipus d’estímul, intensitat i freqüència
- Capacitats psicofísiques del subjecte
- Context del procés perceptiu
- Aprenentatge del subjecte
- Desig
VEURE no és el mateix que MIRAR (< subjectiu, el desig)
El desig en un spot publicitari:
- Mirada: contacte visual entre el anunci i espectador
- Els colors
- L’ús d’element que cridin l’atenció
- Relentització de la imatge
Plaer visual > IMATGE (producte) > OBJECTE DESITJAT > actuar com la imatge desitjada
La mirada/pulsió escòpica:
5. LA FIGURA I EL FONS
- Figura: permet identificar una forma a través d’un costat visual tancat.
- Fons: és allò que queda darrera de la figura. Tendeix a veure’s com una superfície sense límit que s’estén per darrera la figura.
Pot existir fons sense figura, però mai figura sense fons.
Cinc maneres que mostren com la percepció visual determina la diferència entre figura i fons:
- L’orientació espacial vertical
- Les àrees de l’espai menors
- Els colors càlids
- Els objectes definits
- Les formes simples
Teoria de la Imatge 