1. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
El Paleolític
- Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux
- Caràcter màgic-religiós
- Artista considerat el xamán de la tribu
- Funció utilitària – bellesa no intencionada
Pintura rupestre
- Zones de difñicil accés
- Tècnica: gravat i pintura
- Colors: vermell, ocre, negre i groc
- Temes: mans, animals, figura humana, caça
Art mobiliari
- Marerials: os, fusta, pedra
- Objectes: d’ús quotidià, simbòlics o talismans
- Venus: estereotip i símbol de dona fèrtil
El Neolític
- Transformació dels hàbits i costums
- Les representacions del paleolític no tenen continuïtat
- Epipaleolític: art molt pobre i escàs
- Art llevantí: zona mediterrània espanyola, major qualitat. Gran dinamisme i noves tècniques
- Importants canvis climàtics: modifiquen les diverses formes de vida
- L’origen del neolític l’hem de situar a l’Àsia Menor
- S’expandia des de l’actual Iran fins a Turquia – progressiva arribada a Europa
- És una etapa històrica molt llarga
L’art es caracteritza per:
- Captació de l’aparença d’un ambient canviant
- Representació del moviment i traços més simples
- Màgia simbìlica de les representacions
- Necessitat d’expressar els actes quotidians
- L’art es situa en nous emplaçaments
- Representacions de l’home mateix (protagonista)
- A mesura que els animals són domesticats, perden protagonisme
Construccions prehistòriques
- Pedres de grans dimensions
- Modificació de la visió que l’home té de l’univers
- se’ls associen significats religiosos
Figures femenines
- Apareixen tant a Europa com al Pròxim Orient
- Representacions de la dona més habituals: dones nues, en un moment del part, amb els seus fills en braços
2. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ
Món Antic: Grècia
- Desenvolupament comercial: aparició de la burgesia mercantil
- L’individu té més pes a la societat: cultura antropocèntrica
- Antropocentrisme + democràcia = l’artista adquireix valor social – prestigi social de l’artista
- Importància del concepte de bellesa
- Funció de l’art: religiosa – mitologica – exaltació de la polis
Món Antic: Roma
- Cultura teocèntrica que rendeix culte a l’emperador i als dúes
- Funció de l’art: propaganda política
- Al servei del sistema polític > art utilitari
- Representa ideals estètics
- Artista anònim al servei de l’estat
3. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
- Artista-artesà anònim al servei de les castes privilegiades: faraó i sacerdots
- L’art tenia duncií religiosa – exaltació del poder
- Relleus asiris
- Obres monumentals amb caràcter simbòlic, funerari o religiós
- Relleus i estàtues
- Escriptura i dibuixos a les parets dels antics monuments escrits (fonts d’informació actuals)
- Societat jerarquitzada
- Rituals de culte als déus
- Temples, santuaris, estàtues divines, capelles familiars
- La mort és un passatge a la segona vida > Rituals funerais: momificació, inhumació, tombes
4. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC
Edat mitjana
- Artista anònim considerat artesà
- Societat jerarquitzada
- Església > patrimoni de la cultura i de l’espiritualitat
- Alta Edat Mitjana: ART > Funció religiosa – didàctica > iconografia catòlica
- Baixa Edat Mitjana: Artista lligat a un gremi
Renaixement
- L’artista s’independitza del gremi, treballa al servei de la cort (mecenes) i surt de l’anonimat
- La funció de l’art: religiosa (servei al clero) o profana (servei a l’alta burgesia)
- Antropocentrisme
- L’artista comença a donar el seu propi punt de vista de les obres
Manierisme, Barroc i Neoclassicisme
- Absolutisme
- Crisi religiosa: reforma i contrareforma
- Funció de l’art: propaganda política i religiosa
- Artista cada cop adquireix més independència, es desvincula de l’academicisme, mostrant la seva pròpia creativitat i expresivitat