Factors principals de l’organització formal en una lectura bidimensional o projectiva de la composició.
Pes i força visual
Tot el que no sigui un vuit uniforme serà percebut com un joc entre tensions dirigides i forces.
El pes visual és una qualitat de l’objecte que difícilment es pot medir, ja que són molts factors els que influeixen i alteren aquesta quantificació. En el pes visual influeixen, entre d’altres, els segënts factors:
- Tamany: més tamany, més pes.
- Color: els colors càlids pesen més que els freds.
- Ubicació: les figures no centrades o que no coincideixen amb algun dels eixos principals (horitzontal, vertical, diagonal), pesen més que les que sí que coincideixen.
- A major profunditat o llunyania, més pes.
- Quan més a dalt, més pes que a baix.
- A la dreta més pes que l’esquerra.
- Tons: els tons clars sobre fons fosc pesen més que els foscos sobre fons clars.
- Si hi ha el mateix fons, té més pes aquella figura que més contrasta.
- Una zona negra ha de ser major que una alatra blanca per contrapesar-la
- Forma: una forma irregular pesa més.
- El caràcter compacte de la forma respecta al seu centre, és més pesat que la dispersió d’aquesta.
- La orientació vertical és més pesada que la oblícua i aquesta és més pesada que la horitzontal.
- Pel tema representat, en funció dels desitjos i pors dels espectadors, com per exemple una cara, pesa molt més.
- Per la seva complexitat formal o per la pròpia miniatura, pot exercir fascinació, augmentant el pes.
- El coneixament previ a la densitat o resistència dels materials. (El plom pesa més que el vidre).
Elements que componen una força visual: punt d’aplicació, intensitat i direcció.
Factors que intervenen en la direcció:
- Atracció del pes dels elements veïns: entre els objectes pròxims, podem localitzar el vector resultant de la interrelació en funció del pes.
- Atracció dels eixos dels esquelets estructurals de les formes, els quals solen decidir la direcció del vector i generar repulsió o atracció entre objectes.
- Línies visuals o direcció de mirada.
- Influència dels quatre eixos fundamentals de la representació.
La semeblança > factor principal del ritme. Crea vincles. Recurso: simetria. S’utilitza tant per nivelar com per aguditzar.La semblança també és responsable de la polisemia del llenguatge visual (metàfores visuals). Creació de metàfores abstractes.
Equilibri i proporció
Esquemes d’equilibri principals:
- Centrals: un sol accent fort (retrat tradicional).
- Binaris: dos figures o grups, típic de les composicions simètriques.
- Jeràrquics: constitueix accents que van des del més fort al més dèbil.
- Atonals: moltes unitats iguals, creant textures.
Dos típus d’equilibri:
- Estàtic: simetria, facil de trobar en els esquemes centrals, binaris i atonals.
- Dinàmic: forces desiguals. Esquemes jeràrquics.
La proporció: estableix una relació aritmètica entre les diferents parts del tot. Armonia de la forma. Proporció àuria: és la més aarmoniosa de les proporcions (= multiplicar la lungitud més llarga x 0,618). Hi ha nombrosos logotips que estan creats amb proporcions àuries.
L’espai pictòric: Més altura d’un objecte, més pes (ja que va en contra de les forces de la gravetat).
Direccionalitat d’esquerra a dreta (influència de la cultura occidental). La publicitat juga amb aquest factor, ja que pretén crear resistència i cridar l’atenció de l’espectador, situant moltes direccions de dreta a esquerra (sentit contrari a la lectura) per atrapar a la mirada del lector.