Tema 1: Funció de la imatge al llarg de la història

1. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC

El Paleolític

• Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux
• Caràcter màgic-religiós
• Artista considerat el xamán de la tribu
• Funció utilitària – bellesa no intencionada

Pintura rupestre

• Zones de difñicil accés
• Tècnica: gravat i pintura
• Colors: vermell, ocre, negre i groc
• Temes: mans, animals, figura humana, caça

Pintures rupestres Coves d’Altamira

Art mobiliari

• Marerials: os, fusta, pedra
• Objectes: d’ús quotidià, simbòlics o talismans
• Venus: estereotip i símbol de dona fèrtil

Venus de Willendorf

El Neolític

• Transformació dels hàbits i costums
• Les representacions del paleolític no tenen continuïtat
• Epipaleolític: art molt pobre i escàs
• Art llevantí: zona mediterrània espanyola, major qualitat. Gran dinamisme i noves tècniques
• Importants canvis climàtics: modifiquen les diverses formes de vida
• L’origen del neolític l’hem de situar a l’Àsia Menor
• S’expandia des de l’actual Iran fins a Turquia – progressiva arribada a Europa
• És una etapa històrica molt llarga

L’art es caracteritza per:

• Captació de l’aparença d’un ambient canviant
• Representació del moviment i traços més simples
• Màgia simbìlica de les representacions
• Necessitat d’expressar els actes quotidians
• L’art es situa en nous emplaçaments
• Representacions de l’home mateix (protagonista)
• A mesura que els animals són domesticats, perden protagonisme

Construccions prehistòriques

• Pedres de grans dimensions
• Modificació de la visió que l’home té de l’univers
• se’ls associen significats religiosos

Stonehenge

Figures femenines

• Apareixen tant a Europa com al Pròxim Orient
• Representacions de la dona més habituals: dones nues, en un moment del part, amb els seus fills en braços

 

2. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ

Món Antic: Grècia

• Desenvolupament comercial: aparició de la burgesia mercantil
• L’individu té més pes a la societat: cultura antropocèntrica
• Antropocentrisme + democràcia = l’artista adquireix valor social – prestigi social de l’artista
• Importància del concepte de bellesa
• Funció de l’art: religiosa – mitologica – exaltació de la polis

Pintura. Formes Geomètriques. Èdip interrogat per l’Esfinx

El Partenó

Evolució del cànon de bellesa

Món Antic: Roma

• Cultura teocèntrica que rendeix culte a l’emperador  i als dúes
• Funció de l’art: propaganda política
• Al servei del sistema polític > art utilitari
• Representa ideals estètics
• Artista anònim al servei de l’estat

August de Prima Porta

Arc de Constantí

3. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE

• Artista-artesà anònim al servei de les castes privilegiades: faraó i sacerdots
• L’art tenia duncií religiosa – exaltació del poder
• Relleus asiris
• Obres monumentals amb caràcter simbòlic, funerari o religiós
• Relleus i estàtues
• Escriptura i dibuixos a les parets dels antics monuments escrits (fonts d’informació actuals)
• Societat jerarquitzada
• Rituals de culte als déus
• Temples, santuaris, estàtues divines, capelles familiars
• La mort és un passatge a la segona vida > Rituals funerais: momificació, inhumació, tombes

Sarcòfags egipcis

Piràmide i Esfinx d’Egipte

Pintura mural egípcia

4. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC

Edat mitjana

• Artista anònim considerat artesà
• Societat jerarquitzada
• Església > patrimoni de la cultura i de l’espiritualitat
• Alta Edat Mitjana: ART > Funció religiosa – didàctica > iconografia catòlica
• Baixa Edat Mitjana: Artista lligat a un gremi

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Renaixement

• L’artista s’independitza del gremi, treballa al servei de la cort (mecenes) i surt de l’anonimat
• La funció de l’art: religiosa (servei al clero) o profana (servei a l’alta burgesia)
• Antropocentrisme
• L’artista comença a donar el seu propi punt de vista de les obres

Venus de Sandro Botticelli

Antropocentrisme – Leonardo Da Vincci

Manierisme, Barroc i Neoclassicisme

• Absolutisme
• Crisi religiosa: reforma i contrareforma
• Funció de l’art: propaganda política i religiosa
• Artista cada cop adquireix més independència, es desvincula de l’academicisme, mostrant la seva pròpia creativitat i expresivitat

Las Meninas – Velázquez (Barroc)

Eros i Psique – Antonio Canova (Neoclacissisme)